Al Funció d’Ona, no només parlem de l’estat actual de la ciència, de les seves interaccions amb la societat i de les polítiques actuals i passades, de qui la fa i de les activitats que podeu tenir a l’abast per gaudir-la, sinó que un dels objectius que tenim, és també explicar ciència… apropar-vos-en el seu contingut. Sense això, res del que l’envolta tindria sentit.
Així que, de tant en tant, també penjarem posts amb explicacions sobre fenòmens naturals o tot allò que ens sembli interessant. Si teniu preguntes o propostes de temes… no ho dubteu, ja sabeu on trobar-nos: funciodona@gmail.com
————————————————
Per començar amb aquest tema, avui respondrem a una de les preguntes que la natura ens pot forçar a fer-nos, en moltes ocasions, i que mai està de més conèixer, perquè si en sabem la resposta ens pot servir per prendre decisions encertades en els moments més oportuns: què són els llamps? D’on vénen? Per què van on van? Per què ens poden fer tant de mal?
LA NATURA FA AJUSTOS DE COMPTES
Ni més ni menys, un llamp és un ajust de comptes entre el cel i la superfície de la Terra.
Però, de què? D’electrons.
No vull avançar més coses abans d’hora, comencem pel principi…
VOSALTRES MATEIXOS
Aquest experiment segur que l’heu fet mil vegades… però mai està de més tornar-hi, no?
És l’experiment dels papers voladors que estimen globus. El que heu de fer és tallar trossets bastant petits de paper i deixar-los quiets damunt la taula. Fins aquí, no ha de passar res de res. (si passa alguna cosa… joder, quina por)
El pas següent és fregar un globus (si teniu un regle també val) contra la vostra roba de manera insistent. Què estem fent? Amb aquest fregament contra la roba el que estem fent és carregar el globus d’electrons, que són les partícules més fàcilment extraïbles dels diferents materials en contacte ja que són les que queden a l’exterior dels àtoms, i per tant a l’exterior del material.
Molt bé, doncs ara només cal que acosteu el globus als paperets, i veureu com aquests es mouen i queden enganxats al globus (o al regle). Una altra alternativa és que us acosteu el globus al cap… i veureu que la gent del vostre voltant es posa a riure. Aneu cap a un mirall i en trobareu la resposta. Els cabells que estiguin més a prop de la superfície del globus que heu fregat ‘hi quedaran enganxats. Com que normalment la gent sol posar-se el globus per sobre del cap… us haureu convertit tots en una colla de “punkys”.
El que acaba de passar, és que el globus tenia més càrregues elèctriques que el vostre cabell, o que els paperets… i la natura, si una cosa fa, és a equilibrar-ho tot. Per tant, es posen en contacte els cabells o paperets i el globus per intercanviar-se els electrons que sobren a un i falten a l’altre. S’entén bé, no?
ara que ja hem rigut una estona i hem repassat els conceptes, entendreu més fàcilment el que passa dins d’un núvol.Els petits cristalls o gotes d’aigua de què està format, circulen per dins d’aquest. Quan circulen es freguen els uns amb els altres i què passa? Perfecte! Igual que amb el globus: quan freguem queden carregats negativament. Doncs tots els cristalls carregats negativament se situen a la part de baix del núvol juntament amb els més pesats.PERÒ… PER QUÈ CAP A LA TERRA?
I què passa aleshores? Doncs l’efecte és el mateix que fa que els cabells se us posin de punta quan us poseu el globus carregat sobre del cap. El núvol carregat negativament té altra vegada la necessitat imperiosa d’equilibrar-se i necessita cedir càrregues (els electrons) a algun cos que estigui carregat positivament.
Quin és el cos que els núvols tenen més proper quan són al cel???
a. un altre núvol
b. la superfície de la Terra
BINGO! Ja ho tenim, ja sabem perquè el llamp (els electrons frisosos de marxar d’aquella massa excessivament carregada) ve cap a nosaltres: som la càrrega positiva més propera que troba.
Algunes vegades haureu vist llampecs (llamps que enlloc de caure a la superfície de la Terra, se’n van a una altra punta de cel). Aquesta és l’altre destí que poden tenir els electrons, cap a núvols veïns.
PERÒ… COM CIRCULEN ELS ELECTRONS SOLS???
Però l’aire no és un element aïllant de l’electricitat? Normalment els electrons necessiten una superfície conductora que els guiï… Tot depèn de la força que els estiri a marxar del lloc on són. Aquesta força és la força electrostàtica i serà més gran com més gran sigui la diferència entre càrregues negatives i positives. Aquesta diferència de càrregues, és la tantes vegades anomenada diferència de potencial.
Doncs bé, entre el núvol i la terra, la diferència és tal que l’aire esdevé conductor. Com sempre, uns numerets van bé per fer-nos-en una idea:
- 220 V — Aquesta és la diferència de potencial amb què funcionen tots els nostres aparells de casa.
- 1.000.000.000 V — Aquesta és (aproximadament) la diferència de potencial que hi ha entre un núvol i el terra.
OBJECTIU: COMPLICAR L’EXISTÈNCIA
Doncs aquí més que mai, el que ens convé als humans és esquivar aquesta descàrrega brutal d’electrons si no volem sortir-ne moooooolt perjudicats. I per fer-ho, el que hem d’intentar és el que ens surt més bé… complicar l’existència dels altres.
En aquest cas, els altres seran els electrons que estan buscant un blanc fàcil.
Quins són els blancs fàcils?
- els que estiguin més amunt (els electrons no hauran de recórrer tanta distància)
- els materials conductors de l’electricitat (són els que oferiran menys resistència al pas dels electrons)
Funció d'ona 